La cultura no acostuma a ser un bé econòmicament rendible però, no per això ha de deixar de tenir un interès públic. Invertir en cultura és invertir en benestar perquè la cultura no pot ser un luxe a l’abast d’uns quants sinó que ha de ser un bé que convé preservar. Amb la cultura es vetlla per la igualtat d’oportunitats, per l’accés al coneixement, per la cohesió social, l’enriquiment col·lectiu i el progrés i la competitivitat de la societat. És per això que les administracions públiques ja fa anys que subvencionen les seves activitats perquè aquestes esdevenen un bé col·lectiu. La nova interpretació de la Llei de l’IVA per part del govern espanyol obliga a les entitats culturals i als mitjans de comunicació a abonar a l’estat la part proporcional de l’IVA de les subvencions que han rebut posant en perill la seva sostenibilitat econòmica i abocant-les a la seva dissolució.
Durant la crisi econòmica un dels sectors que més va patir les retallades va ser el sector cultural i, a més, va veure com el govern del PP pujava l’IVA del sector cultural al 21% igualant-lo a la majoria de productes i serveis. El sector cultural va haver de sobreviure a una de les pitjors èpoques per manca de supervivència econòmica i per la disminució de la demanda dels seus productes i serveis degut a l’encariment del seu cost amb l’augment de l’IVA. Ara, un cop superat aquest període el ministre d’economia de l’estat espanyol fa una nova interpretació de la Llei de l’IVA amb voluntat clarament recaptatòria que obliga a les entitats i mitjans de comunicació que han rebut subvencions a ingressar a l’estat el 21% de l’IVA corresponent a aquestes subvencions.
Entitats culturals i mitjans de comunicació com ara el MNAC, MACBA, CCCB, Mercat de les flors o la CCMA, han pogut desenvolupar amb èxit les seves activitats gràcies a les subvencions rebudes de les administracions públiques. Sense aquestes no podrien desenvolupar-les perquè la seva activitat no és rendible econòmicament. Ara, amb el canvi d’interpretació de la Llei de l’IVA es pretén que totes aquestes entitats culturals i mitjans de comunicació hagin d’abonar el 21% de les subvencions rebudes des del 2012 fins al 2017 sumant aquestes una xifres desorbitants. És ben evident que això ja no es tracta només d’un tema econòmic sinó d’una voluntat política del govern espanyol de carregar-se l’activisme social i cultural del nostre país.
L’amenaça, a més, pot ser l’extensió d’aquesta petició d’abonament de l’IVA de les subvencions rebudes a altres entitats culturals i mitjans de comunicació d’àmbit més local i regional del nostre país que organitzen festes majors, festivals i/o recerca i creació de coneixement. L’activitats cultural de moltes entitats depén de les subvencions públiques i sense aquestes no es podria dur a terme. La petició d’abonament de l’IVA de les subvencions rebudes dels últims 5 anys és un atac directe a l’activitat que desenvolupen. És evident que hi pot haver un canvi d’interpretació de la Llei però el que no pot ser és que aquest s’apliqui a posteriori sense previ avís i quan els diners de les subvencions ja estan més que gastats. Amb aquestes actuacions polítiques és evident qui aposta per una societat culta i a qui li interessa tenir una societat inculta per poder-la manipular més fàcilment.
Jordi Medina Alsina
Imatge de Wikipedia
