Normalment és allò que tenim més a prop el que ens fa esdevenir el que som i ens dóna identitat. A l’hora de promocionar un territori no cal copiar, cercar temàtiques o models patrimonials ja existents en altres indrets sinó conèixer-se i conèixer el propi patrimoni i la història de l’indret. Un bon exemple el tenim en el Centre del Romànic de la Vall de Boí a Erill la Vall. Els diferents pobles s’han unit per ser un reclam turístic en la seva col·lectivitat. No només els paratges naturals meravellosos i les pistes d’esquí de qualitat que disposen són motiu de reclam sinó que han buscat allò que els fa ser únics davant la resta i, evidentment, és el romànic català.
Sens dubte, la Vall de Boí és característica per la concentració d’esglésies romàniques que han conservat l’estil arquitectònic sense alterar-lo. Per al contrari, la gran majoria de temples històrics del país han començat sent romànics i han estat progressivament alterat pels diferents estils arquitectònics posteriors o, fins i tot, destruïts.
El Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí és un petit espai que tracta el context del territori per entendre el que el fa ésser el que és. Explica el context històric del moment, mostra diferents personatges i, a través d’una museografia interactiva, incita l’espectador a no acabar la visita al centre sinó a endinsar-se en la vall de Boí i la seva identitat, a entrar en les diferents esglésies romàniques que formen el conjunt, a gaudir dels paisatges dels diferents poblets, a deixar-se endur per l’estil de vida i establir conversa amb la gent que hi viu. El Centre no és només contingut sinó també actitud: l’interès en conèixer i descobrir el meravellós territori de la Vall de Boí. És, sens dubte, un gran conjunt patrimonial i un gran recurs d’atracció turística ben emprat. Patrimoni i turisme, quelcom inseparable.
