El paper dels infants als museus

Després de la conferència d’avui al Museu de Ciències Naturals de Barcelona del sr. Francesco Tonnucci, membre de l’Institut de Ciències i Tecnologies del Coneixement del Consell Nacional de Recerca i impulsor del Projecte Internacional de la Ciutat dels Infants, encara em pregunto quin ha de ser el paper dels infants als museus i institucions patrimonials.
Sens dubte, el projecte de la ciutat dels infants desenvolupat en moltes ciutats europees és el primer pas per obrir les institucions, els equipaments i els serveis de la ciutat a un col·lectiu menystingut per la seva edat i dependència legal dels seus pares o tutors. El Consell dels Infants també desenvolupat en moltes ciutats i pobles del nostre país és una manera també d’introduir els infants en la cultura de la democràcia representativa per tal de fer arribar les seves inquietuds als polítics municipals.
En el camp dels museus però, els infants hi juguen un paper importantíssim en l’oferta d’activitats però massa sovint l’avaluació només la responen els mestres o familiars que l’acompanyen sense preguntar directament a l’infant que és el màxim implicat. Les experiències de consells d’infants no són habituals en el camp dels museus i institucions patrimonials. Amb tot trobem el Parque de las ciencias de Granada on s’ha desenvolupat un consell infantil i juvenil i hi ha experiències interessants:
Com diu Francesco Tonucci “escuchar es tener la necesidad de la contribución del otro”, posa de manifest doncs, la necessitat de preguntar a l’altre per adaptar la nostra oferta d’activitats i de serveis als veritables interessos i inquietuds dels infants. Amb tot, cal tenir ben clara quines són les finalitats del museu i entendre que un museu mai pot arribar a esdevenir una ludoteca mancada de contingut.
La necessitat de preguntar al visitant és la pròpia necessitat d’avaluar la nostra activitat al museu, la garantia d’adaptació del que fem al que es necessita. Mostrem doncs, la importància d’impulsar en els museus canals de comunicació i participació amb el visitant per assegurar una correcte adaptació del patrimoni i una millora de l’atenció a la diversitat en aquesta, cada cop més accentuada, pluralitat ciutadana.