8
març
2015

El palauet neoclàssic de Can Travé de Cubelles a debat

L’estiu passat vam conèixer la notícia que l’immoble singular de Can Travé passava a ser de l’Ajuntament de Cubelles, després que M. Antònia Maristany, la vídua de Frederic Travé, fes el traspàs de propietat al consistori municipal. Ara hi ha un debat sobre el usos d’aquest palauet del segle XIX però, el que no hi ha dubte és que el patrimoni ha de posar-se al servei de la població. De moment sabem que aquest estiu s’obriran els jardins de l’edifici i que probablement es podran llogar per fer-hi cerimònies privades o congressos. Una comissió de treball integrada per tècnics experts i entitats culturals debatrà els usos que se li donen a Can Travé després que la Diputació de Barcelona n’hagi fet l’inventari corresponent.

Una de les accions a dur a terme, i que no es posa en dubte, és la de museografiar l’espai per tal de difondre el llegat Travé i el personatge que el va anar recopilant. Frederic Travé i Alfonso (1938-1982) fou un bibliòfil i col·leccionista, la casa en qüestió la va heretà de la seva família i l’adaptà per poder allotjar-hi la seva biblioteca sobre mitologia clàssica amb més de tres mil cinc-cents volums -que actualment formen part de la Biblioteca Nacional de Catalunya-, el gabinet de ciències naturals i el jardí botànic.

Es tracta d’un edifici construït a partir d’unes cases ja existents que va anar sofrint diferents reformes importants, l’última de les quals el segle XX per Frederic Travé. És un dels edificis més singulars de Cubelles i destaca per la presència d’un llenguatge neoclàssic en la seva arquitectura. La llarga façana que té l’edifici al carrer de Sant Antoni és de color ocre i està decorat amb timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. Actualment, està inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Cubelles i el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L’immoble consta de la construcció principal on hi havia l’habitatge i el gabinet d’història natural, el pavelló annex de 45,30 metres de llargada i 3,40 metres d’amplada on hi havia la biblioteca de mitologia clàssica i el gran jardí botànic amb diverses espècies exòtiques i escultures mitològiques. La decoració de l’immoble és de diferents estils propis del segle XX i el pavelló de la biblioteca està decorat amb elements mitològics.

El debat ara és què en fem d’aquest immoble que ara és propietat de l’Ajuntament de Cubelles. Hi ha molts fronts oberts i una comissió de treball caldrà que en defineixi els usos. Els jardins poden estar oberts durant el dia, hi podria haver un bar dins del recinte, el pavelló de la biblioteca podria destinar-se a espai de lectura i de treball especialment per als estudiants en època d’exàmens, l’habitatge podria ser la part museografiada amb visites teatralitzades i guiades periòdiques i caldria deixar espais buits per tal de poder-los llogar a preus públics per poder-hi fer cerimònies privades, actes públics o congressos empresarials. Veurem com acaba.

 

Altres articles interessants

El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època: 1960-1963
El Palau Novella i la comunitat budista al Parc Natural del Garraf
El llegat dels indians com a tret identificatiu del Garraf
El Vendrell reobre la casa museu del dramaturg Àngel Guimerà

Deixa un comentari