El 29 de febrer del 1996 es va inaugurar el Museu d’Història de Catalunya i aquest cap de setmana, sota el lema “Vint anys construint la nostra memòria”, el museu celebra unes jornades de portes obertes plenes de diverses activitats com: recreacions històriques, espectacle de foc, activitats infantils i familiars, intercanvi de vivències per part de gent gran, visites guiades, etc. En aquests vint anys el museu ha volgut ser un centre de formació, reflexió, debat i difusió de la història de Catalunya per tal de donar a conèixer tot un patrimoni col·lectiu que ens identifica com a poble i que alhora ens ajuda a entendre com hem arribat fins aquí i a apostar per les relacions humanes com a garantia d’enfortiment i cohesió d’una nació plural i diversa en constant procés de construcció.
Tot va començar el 1993 quan la Generalitat de Catalunya va prendre l’acord de creació d’aquest museu amb l’objectiu que els ciutadans de Catalunya coneguessin la història del seu país. Com totes les nacions i països del món, Catalunya també necessitava un espai per narrar la història que la configurada i permetre que els seus visitants la poguessin conèixer per entendre el dia a dia d’aquesta regió. L’encàrrec va passar per diferents mans de professionals de diferents disciplines, especialment per historiadors reconeguts del nostre país, per garantir un relat curós, objectiu i representant de les diferents ideologies i sensibilitats. La principal dificultat en que es van trobar fou la manca de ons propi i és que construir un museu del no res, no és gens fàcil. A dia d’avui però, el museu alberga una col·lecció d’objectes i documents i la museografia actual presenta recreacions històriques i ambientacions a través de recursos audiovisuals i informàtics.
Amb la creació del museu, ja s’han anat rebent diferents fons i donacions que han anat ampliant els seus dipòsits. Actualment, l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya consta de set àmbits ben diferenciats: Les arrels que va des del Paleolític fins al segle V; El naixement d’una nació amb els comptats catalans i el Casal de Barcelona; La mar nostra amb Jaume I, la Corona d’Aragó i la unió dinàstica entre Ferran II i Isabel I; A la perifèria de l’Imperi amb la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta; Vapor i nació amb tota la industrialització del segle XIX i la Renaixença, Els anys elèctrics des de principis del segle XX fins a la guerra civil; i, finalment, Desfeta i represa amb la transició, l’inici de la democràcia i l’etapa autonòmica. Esperem que ben aviat puguem inaugurar una nova part del relat amb La plena llibertat on poder-hi incloure el dret a decidir i la creació de la República Catalana.
A banda de l’exposició permanent, el museu també produeix exposicions temporals d’alt nivell sent així un referent nacional i posant-se a l’alçada d’altres museus nacionals d’història. Que per molts anys sigui així i que per molts anys seguim tenint un museu que ens ajudi a entendre el nostre passat, per saber actuar en el nostre present i poder planificar el millor futur. Per molts anys!
