La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú en l’exposició temporal “1960-1963. El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època” mostra el que va ser el primer Museu d’Art Contemporani de la ciutat de Barcelona, un projecte molt innovador en aquella època però que, malauradament no va tenir el suport necessari i al cap de tres anys va haver de tancar. Amb el tancament, les 120 obres de la col·lecció del primer Museu d’Art Contemporani es van emmagatzemar a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona fins que, el 1969 la ciutat de Vilanova i la Geltrú les va acollir al castell de La Geltrú.
La mostra d’aquesta col·lecció té el seu valor artístic perquè és el clar reflex d’una època d’avantguardes alienes al règim i que avui, omplen el buit existent entre la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). La major part de la mostra és informalista, no hi busqueu doncs, un significat o un contingut explícit en les obres sinó copseu-hi emocions, copseu-hi la crida a l’alliberament de l’artista i a l’experimentació de noves pràctiques artístiques insòlites fins al moment.
L’exposició fa un recorregut pel museu, no només ocupa la sala de temporals sinó que continua a la planta superior amb la senyalització corresponent i totalment adequada al museu i a la mostra que ens ocupa. Trobarem obra pictòrica, escultòrica, el cartell de la inauguració del Museu d’Art Contemporani, els catàlegs de la col·lecció i els diferents catèlegs de les vint-i-dues exposicions que es van fer. Artistes com Joan Josep Tharrats, Joan Hernández Pijuan, Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Marcel Martí, M. Assumpció Raventós, Nadia Werba, Romà Vallès o Jordi Curós formen part d’aquesta mostra.
El 1996 les obres del primer museu d’art contemporani arribaren al Museu Víctor Balaguer i completaren la seva col·lecció sobretot, la corresponent al llegat 56 que engloba artistes com Xavier Nogués, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Joaquim Mir. Si la col·lecció del Museu Víctor Balaguer arribava fins al Modernisme. Postmodernisme i Noucentisme, ara feia un pas més enllà i acollia obra informalista, ampliant la seva mirada a les noves tendències artístiques del moment. Actualment, part d’aquesta mostra temporal forma part de la col·lecció permanent exposada a les sales del museu.
Aquesta exposició temporal coincideix amb altres exposicions temporals d’altres equipaments establint-hi així paral·lelismes innegables. El primer amb l’exposició “Del Segon Origen. Arts Catalunya 1950-1977” del MNAC i el segon amb l’exposició monogràfica “Argimon. Ètica i estètica (1929-1996)” del Centre d’Art Contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú. Us encoratjo doncs, a visitar l’exposició fins el 13 de desembre i a omplir-vos d’aquesta reivindicació de la llibertat a l’hora d’executar obra artística. Sens dubte, hi ha hagut molta feina al darrere, felicitacions doncs, al personal del Museu Víctor Balaguer perquè de ben segur que hi han posat molt de temps, esforç i passió.
