Un dels trets més identificatius de la comarca del Garraf és el llegat que deixaren els indians, tots aquells qui a partir del 1778 amb la Llei de lliure comerç amb Amèrica anaren a fer fortuna a les malanomenades Índies. Tot i que hi ha molts municipis catalans amb llegat indià, la major part dels indians de tot Catalunya es concentra a la comarca del Garraf. Un passeig pels centres de Ribes, Sitges o Vilanova, per exemple, ens permet descobrir edificacions luxoses de l’època que segueixen les tendències dels moviments del Noucentisme, el Modernisme, el Romanticisme o l’Eclecticisme i en alguns casos detalls i forces referències a l’arquitectura colonial.
La Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú o la Plaça Marcer de Sant Pere de Ribes mostren clares referències de l’arquitectura indiana o colonial. Tant és així que la primera ha servit per gravar un anunci de cotxes com si de Brazil es tractés i la segona es rodeja d’un seguit de cases indianes com són les de Can Punxes, Can Bosch, Can Torrents, Can Magí del Pis i Can Panxo.El municipi de Sant Pere de Ribes també té altres casalots d’indians com la Casa Bertran i Can Magí Butí a l’igual que altres edificacions modernistes com l’Ajuntament amb la torre del Rellotge, la Plaça de la Font o el Redós de Sant Josep i Sant Pere. Tant Sant Pere de Ribes com Vilanova i la Geltrú formen part de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya.
Vilanova i la Geltrú se la coneix com l’Havana Xica. Ja està tot més que dit. El monument del mig de la Plaça de la Vila està dedicat a l’indià Josep Tomàs Ventosa que construí les escoles públiques de la vila. La resta de la vila té altres construccions d’indians que destaquen per la seva majestuositat, entre altres, la casa Olivella de la Plaça de la Vila (la imatge d’aquest article), la casa Ramona de l’indià Jaume Marià Ramona -coneguda també com la casa de les columnes trencades- o la Casa Ramon Junqué de la Plaça dels Cotxes. Si algú hi està interessat, hi ha la possibilitat de fer la Ruta dels Indians de la ciutat per descobrir aquestes cases i moltes d’altres més (informació i reserves).
La família Cabanyes, la família Papiol i la família Llopis són conegudes per ser famílies que es dedicaren a la comercialització amb Amèrica i perquè avui els seus habitatges propis del Romanticisme són centres patrimonials museïtzats oberts al públic. Així, trobem la masia d’en Cabanyes als afores de Vilanova i la Geltrú amb el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC), el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú i el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges (actualment tancat per obres de rehabilitació de la instal·lació elèctrica i climatització de l’immoble).
Un dels indians que més es venera tant a Vilanova i la Geltrú com a Sitges és Francesc Gumà i Ferran, gràcies al qual es construí la línia ferroviària regional de Valls-Vilanova-Barcelona. Les grans fortunes dels indianos es traduiren en inversions a les viles i propiciaren els eixamples urbanístics d’aquestes. Amb els indians, per exemple, a Vilanova s’impulsà l’eixample Samà i a Sitges es procedí a l’enderroc de les antigues muralles, fou una manera d’ampliar urbanísticament les viles encabint les seves residències dins els nuclis urbans. Avui, les seves cases formen part del paisatge d’aquestes viles indianes i de la comarca del Garraf en si.
És curiós observar com a la vila de Sitges aquests personatges no es coneixen com a indianos sinó com a americanos tot i tenir la mateixa definició. En aquesta vila la concentració dels immobles indians es troben a grans trets en dos sectors: un el que va del nucli antic cap a l’estació de trens i l’altre que s’escampa pel passeig de la Ribera i el passseig marítim fins a arribar a la ciutat-jardí noucentista de Terramar. Entre els edificis indians més destacats de la vila de Sitges trobem la Vil·la Avelina, la Casa Manuel Planas o la Casa Sebastià Sans. Sens dubte però, la més coneguda i la més anomenada i fotografiada és la Casa Bartomeu, altrament coneguda com la Torre del Rellotge de la Plaça del Cap de la Vila. Al municipi també hi ha la possibilitat de fer la ruta dels indianos -en aquest cas dels americanos– (informació i reserves).
Al municipi més petit de la comarca, a Olivella, també hi trobem una gran petjada indiana amb el Palau Novella d’estil eclèctit. Fou un encàrrec de l’indià Pere Domènech i Grau amb la intenció de fer-hi una colònia agrícola. Les parts més destacades de l’edifici són el saló daurat, el bany neoàrab i el safareig gaudinià, a banda del jardí que l’envolta amb el seu llac romàntic. Actualment, el Palau és propietat d’una comunitat budista i es pot visitar els dissabtes i diumenges (veure disponibilitat i tarifes), en ell també s’hi troba l’única stupa budista de tot Catalunya.
Ja ho veieu: el Garraf és una petjada de patrimoni indià innegable. A què espereu per descobrir-lo?
