23
ag.
2015

El full de ruta cap a la República Catalana #JuntsPelSí

A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, un 80% dels catalans va votar programes electorals que defensaven el dret a decidir. Un milió de persones el 2012, una cadena humana que unia el país de punta a punta el 2013 i dos milions de ciutadans el 2014 van fer una gran V a la capital catalana expressant pacíficament que volíem votar. El 9 de novembre passat 2.3 milions de persones vam anar a les urnes en una consulta sobre la independència de Catalunya, vetada pel Tribunal Constitucional. Ho hem intentat tot. Per això, el proper 27 de setembre, partits, entitats i persones de la societat civil hem decidit anar Junts Pel Sí. Pel Sí a decidir el nostre futur i Pel Sí a construir la nova República Catalana.

El 27 de setembre són unes eleccions excepcionals amb una oportunitat única i així queda demostrat que ens hem posat d’acord per anar junts gent que venim de llocs, feines i ideologies ben diferents i fins i tot allunyades. La candidatura per a aquestes eleccions plebiscitàries està encapçalada a les quatre circumscripcions electorals catalanes per persones representatives de la societat civil i les entitats que han liderat aquest procés cap a la independència de Catalunya i compta amb representants d’ERC, de CDC, de Demòcrates de Catalunya -l’escissió sobiranista d’UDC-, Moviment d’Esquerres (MES), Avancem, Socialisme, Catalunya i Llibertat, Súmate, i Sí, amb Nosaltres, entre d’altres.

Els representants escollits per aquesta candidatura s’integraran en un únic grup parlamentari que tindrà com a objectiu impulsar, al costat del Govern, totes les iniciatives necessàries per aconseguir la creació d’un estat independent i garantir-ne el procés de transició. I és que, si el 27 de setembre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya escullen lliurement una majoria de diputats a favor de la independència, iniciarem el procés cap a la creació de la República Catalana.

El Parlament sorgit de les urnes aprovarà una declaració solemne que proclamarà, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, que s’inicia el procés d’independència. En la declaració es posarà en coneixement de les autoritats de l’estat espanyol, de les europees i de la comunitat internacional l’inici d’aquest procés, i es donarà un mandat al govern de la Generalitat perquè implementi els acords.

La constitució del nou Estat s’elaborarà en dues fases. En una primera, gestionada per la societat civil, obrirem un procés de participació ciutadana per elaborar la Constitucio del nou país. Paral·lelament, el Govern que hagi sortit de les eleccions del 27S centrarà els seus esforços en preparar i posar en marxa les estructures necessàries per aconseguir la creació del nou Estat Català. Es tractarà d’un govern de concentració nacional, que haurà de comptar amb totes les forces polítiques disposades a participar en la construcció d’un nou país al servei de la ciutadania.

Culminada aquesta primera fase, es procedirà a la proclamació de la independència, que suposarà la desconnexió respecte de l’ordenament jurídic espanyol vigent. Immediatament després, el Parlament aprovarà la Llei de Transitorietat Jurídica, que ha de regular de manera provicional els elements estructurals del nou Estat i garantir-ne l’ordenament jurídic i la continuïtat de les Administracions. Per fer-ho la llei declararà la continuïtat, llevat d’excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la Unió Europea i del dret internacional.

La darrera fase serà la del procés d’elaboració de la Constitució del nou Estat independent, amb la convocatòria d’unes eleccions parlamentàries constituents, que s’hauran de dur a terme en un període màxim de 18 mesos des del plebiscit del 27 de setembre d’enguany. El procés de creació del nou estat independent culminarà amb l’aprovació de la Constitució Catalana per referèndum.

(Text i imatge extrets de la revista Esquerra Nacional)

Altres articles interessants

“La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”
La independència agafa força des dels municipis i des de l’esquerra
La veritable garantia d’un bon govern a Vilanova i la Geltrú
Com dibuixo jo la ciutat de Vilanova i la Geltrú?

Deixa un comentari