Com ja és ben conegut, la matinada del dilluns 12 d’agost la ciutat de Vilanova i la Geltrú va patir l’afectació d’una gran tempesta elèctrica, de vent i aigua. Segons l’informe meteorològic oficial fou un esclafit d’una longitud superior al quilòmetre i mig i en quinze minuts van caure entre 45 i 50 litres per metre2. S’han vist nombroses imatges d’arbres caiguts, acumulació de branques a la via pública, terrasses malmeses, cotxes danyats o carrers i pàrquings inundats. Pels que ens estimem la ciutat van ser unes imatges desoladores. La ràpida actuació i la coordinació dels diferents equips i serveis van ajudar a canviar les imatges i a anar restablint progressivament la normalitat a la ciutat. Deixeu-me que us expliqui com va anar i com ens vam organitzar en aquest despertar incrèdul per fer front al malson de l’afectació de l’esclafit.
Tot va començar a quarts de 3 de la matinada amb una gran tempesta elèctrica que il·luminava de forma permanent el cel. La gran quantitat de llampecs feia impossible la no interrropció del son i ens feia estar pendent d’aquella tempesta mai vista que s’anava apropant a la ciutat des del sud. La magnitud d’aquella tempesta ja feia preveure que en cauria una de molt grossa i que faria mal. Al cap de gairebé una hora, mentre estàvem pendents d’aquells llamps i llampecs que no paraven d’espetegar, ens vam endinsar en una boira de pluja que ens impossibilitava veure-hi més enllà de la pròpia finestra. Aigua i més aigua que no parava de caure per tot arreu i pedra que anaves sentint com anava colpint contra les parets i finestres. Era impossible dormir i ens manteníem arrecerats esperant que passés aquella tempesta cruel i salvatge i que no passés res. En uns vint minuts no va parar de caure una infinitat d’aigua en totes direccions.
Si no estaves a les zones més afectades, tot feia pensar que havia estat un gran aiguat acompanyat d’una forta tempesta elèctrica. A mesura que anàvem rebent avisos i imatges de l’afectació era quan ens anàvem conscienciant de la magnitud d’aquell temporal. Era evident que havia estat quelcom més fort que un aiguat o un gran temporal però, fins que no hi haguessin informes oficials no podíem fer cap referència a un esclafit. Les imatges i els missatges anaven dibuixant el panorama però, era tan generalitzat que era impossible tenir les dades i la informació de tota l’afectació. Amb el pas dels minuts anàvem recopilant les dades però, havíem de començar a actuar per no col·lapsar la ciutat.
El mateix matí de dilluns vam crear un equip de coordinació format pels diferents serveis i agents implicats en la recuperació de la normalitat el més aviat possible. Havíem de coordinar-nos amb els bombers, la policia local, la brigada municipal, protecció civil, ports, salvament marítim, el servei de neteja i el servei de jardineria. La prioritat fonamental era la seguretat ciutadana. A primera hora no teníem constància de cap dany personal però, havíem de ser molt curosos amb les afirmacions. En qualsevol moment podíem ser informats d’una afectació d’aquesta tipologia i havíem d’estar preparats per actuar ràpidament.
L’actuació la vam dissenyar en tres fases. En un primer moment, mentre s’anava fent l’anàlisi dels danys, va ser l’aposta pel restabliment dels serveis interromputs i el restabliment de la circulació. Calia tornar a recuperar la circulació de vehicles per tots els carrers de la ciutat, retirar l’arbrat i aquells elements que estaven al mig dels carrers, recuperar la circulació pels ponts de sota via -que només n’hi havia un que permetia la circulació de vehicles-, precintar aquells espais que podien suposar un perill i retirar tots aquells elements que podien cusar danys personals. Després, un cop fetes totes les actuacions que garantien la seguretat ciutadana i, mentre continuaven les tasques de recopilació de dades i de reobertura dels ponts de sota via, es va procedir a la recol·locació del mobiliari urbà i a la retirada de l’arbrat i dels elements de l’espai públic, sent conscients que serien tasques que durarien unes tres setmanes. I per últim, paral·lelament amb aquestes actuacions i amb la recollida de dades, es van començar a elaborar els informes d’afectació de l’esclafit i a dur a terme un servei d’acompanyament i assessorament dels afectats a través de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor.
Com a alcalde accidental a mi em va tocar donar la cara davant dels mitjans de comunicació però, han estat moltes les persones que han estat al peu del canó i que gràcies a totes elles vam poder anar restablint la normalitat de forma progressiva a la ciutat: tot l’equip de govern, els tècnics municipals de les diferents regidories, els serveis públics, les empreses concessionàries i moltes persones que es van oferir a tot el que fes falta. Van ser moltes les persones que van interrompre les seves vacances per atendre les necessitats de la ciutat i cal agrair-los-ho. Tot i els desperfectes i l’afectació de l’esclafit, l’activitat a la ciutat es va reempendre de seguida. Ara, quan la normalitat torni del tot a la ciutat, ens caldrà estudiar com es reposa l’arbrat i quines mesures de participació ciutadana es desenvolupen per recuperar els espais públics com a espais de convivència i de ciutat. La feina continua!
Jordi Medina Alsina
