Fins al 26 d’abril podeu veure l’exposició “Catalunya ciutats” al Museu Marítim de Barcelona. Es tracta d’una exposició que parteix de la feina i els projectes de la Mancomunitat de Catalunya per connectar amb el plantejament territorial català, els pros i els contres de la modernitat i, acabant, amb el nou paradigma actual. Una mostra que enllaça els ideals de modernitat i civilització del Noucentisme, reflectits en la idea de la Catalunya-ciutat, amb la concepció actual de millora del benestar i cura del medi ambient. En aquests cent anys hem passat de la idea de la civilització del món rural a la idea de la ruralització del món urbà.
No és una coincidència que l’exposició es faci enguany, ja que és un acte més de commemoració del cenenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, la unió voluntària de les quatre diputacions provincials per bastir una unitat administrativa catalana. La primera part de l’exposició es centra en la contextualització del somni noucentisme amb música ambiental del músic i compositor vilanoví Eduard Toldrà (1895-1962). El Noucentisme és fruit d’una voluntat de modernització i construcció nacional que unia indestriablement la cultura i la política. Parlar de la Catalunya-ciutat era desitjar dotar el país de tots aquells serveis i infraestructures que tenia la ciutat i trencar amb les desigualtats existents entre la ciutat i la Catalunya rural.
A principis del segle XIX la ciutat es concebia com a emblema de civilitat i modernitat. Fer de Catalunya una ciutat s’entenia com modernitzar tot el país i vetllar pel benestar de la ciutadania arreu del territori català. Era necessari doncs, un planejament global de les infraestructures per evitar també que la gent exiliés cap a les ciutats i abandonés el món rural. És amb la Generalitat republicana de Francesc Macià que el 1931 s’encarrega l’inici del planejament territorial de Catalunya, el 1932 hi ha el projecte de distribució en zones del territori català i el 1935 -ja amb Lluís Companys com a president de la Genaralitat- el pla d’obres públiques que tracta les infraestructures necessàries per al país com són: carreteres, ports, aeroports, obres hidràuliques, de reg, ferrocarrils i camins.
Malauradament, tot i els grans projectes per modernitzar tot el país, amb el cop d’estat i la guerra civil espanyola molts d’aquests projectes no es van poder dur a terme i molts d’aquests projectes necessaris encara no s’han desenvolupat a dia d’avui. Això ens fa pensar i molt en com seria el nostre país si hagués continuat la Generalitat republicana al capdavant i no estiguéssim supeditats sota el govern espanyol. Alhora, el concepte de ciutat també ha canviat molt a dia d’avui i ja no es tracta tant de dur la ciutat arreu del país sinó de fer un país equilibrat amb serveis que primin el benestar de la ciutadania i la seva qualitat de vida.
La civilització arreu del territori català ens ha dut també a un augment excessiu del sòl urbà que ens fa decantar la balança cap a l’altre costat. Necessitem portar el verd a les ciutats: crear grans espais verds d’esbarjo, circuits per poder practicar esport, anelles verdes per gaudir de l’espai natural, horts urbans per gaudir del treball amb la terra, grans zones verdes, parcs amb diferents espècies botàniques i jardins de tot tipus per embellir el nucli urbà. És interessant veure com han canviat les necessitats; i és que avui, la ruralització de les ciutats és l’aposta per l’equilibri, la qualitat de vida i el benestar que trobem al món rural.
