L’actualitat política del moment ens obliga a anar pensant en el model de país que volem construir i en l’endemà del dia en què proclamarem definitivament la República Catalana. Tots els països del món tenen uns referents nacionals ens els diferents àmbits i no és una exempció l’àmbit de la cultura ni dels museus. De ben segur que si anomenem diferents països ens ve a la ment un referent museístic; podem posar el cas de França amb el Lovre, d’Anglaterra amb el British o d’Alemanya amb el Pergamon. És cert que en tots aquests casos els museus habiten a la capital de l’estat i responen a un model de museu d’exaltació del que foren grans imperis però, les tendències museístiques del moment ens allunyen d’aquests models i ens obren un gran ventall de possibilitats.
Catalunya potser no destaca per haver estat un gran imperi colonitzador però, sí per la seva gran riquesa i producció cultural i artística. El museu referent de la República Catalana doncs, caldria que remarqués precisament això que tant ens caracteritza i no tant que seguís el model dels grans museus europeus. L’il·lustre Víctor Balaguer va voler dotar la ciutat de Vilanova i la Geltrú d’una biblioteca i d’un museu que fos un referent nacional català i, en la seva època, el sr. Eduard Toda ja va definir la institució com el Museu Nacional de Catalunya. Els diferents plans museístics catalans divideixen els museus nacionals per especialitat sense poder explicar interdisciplinarment el que som gràcies, en part, per la nostra producció cultural i artística.
Som el que som gràcies a la Renaixença, gràcies a un seguit de personatges que van apostar per la producció artística i cultural en llengua catalana i no van permetre l’oblit d’un poble i d’una cultura malgrat la derrota del 1714. Víctor Balaguer va ser un dels impulsors dels Jocs Florals i va ser un dels difusors de la història de Catalunya. El moviment de la Renaixença marcà les bases del posterior catalanisme polític i va permetre l’efervescència de la producció artística i cultural del nostre país. Catalunya havia d’obrir-se a Europa i al món, Víctor Balaguer tenia molt clar quina frase havia de persistir a la façana principal de la seva institució: Surge et Ambula. Potser encara no hem sabut posar en pràctica el sentit del llegat balaguerià que tenim a la nostra ciutat… Víctor Balaguer buscava el salt d’una vila rural a una ciutat rica i culta, Víctor Balaguer pretenia construir un referent nacional a Vilanova i la Geltrú.
Hem de saber trobar aquest espai nacional que tant ens defineix: el segle XIX amb tota l’efervescència cultural -i no només artística- del moment. No som ni tenim un museu especialitzat en una disciplina concreta, som el museu reflex d’un moment de reafirmació nacional, de bulliment cultural i de desenvolupament social i econòmic del país. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és la proposta cultural de projecció nacional catalana més idònia per reflectir d’on venim i el perquè som on som. És per això que és necessari apostar fermament per aquesta dimensió nacional de la nostra institució per esdevenir un referent museístic nacional en la futura República Catalana. Per fer-ho, cal ser presents, entre altres, en les diferents propostes culturals que es desenvolupen al nostre país i una bona oportunitat la tenim l’any vinent amb els actes de la commemoració dels 300 anys de la derrota catalana davant les tropes borbòniques.
La interdisciplinarietat del fons baleguerià ens dóna l’oportunitat de ser presents i copartíceps de moltes iniciatives artístiques i culturals d’àmbit nacional que no poden ser reduïdes a un sol museu -encara que aquest tingui la categoria de nacional-. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va néixer per situar-se al mapa i projectar la cultura i la nació catalana arreu. Tenim el deure doncs, de vetllar i de fer visible l’aposta nacional de la institució per continuar sent un referent cultural i anar construint el futur museu nacional de Catalunya. Ara és l’hora, Surge et Ambula!
