Després d’un diumenge ple de neguit per ser un dia tan assenyalat, d’il·lusió pel moment històric que estàvem vivint, de records per aquells que ja no estan amb nosaltres i d’esperança i voluntat de construir un millor futur per a tots, cal fer una mica de valoracions de com va anar tot i celebrar-ho! La veritat és que tinc ganes d’escriure sobre altres temes i ja tinc preparada l’entrada per la setmana vinent però, m’ha semblat important fer aquest escrit per donar continuïtat als articles polítics anterior i tancar un capítol sobre el procés de la independència de Catalunya. No s’entendria que m’hagués posicionat tant a favor d’aquest tema i, ara que hem assolit la victòria, parlés d’una altra cosa com si no fos prou important aquesta fita aconseguida. Per primera vegada a la història, tenim una majoria clara i explícitament independentista al Parlament de Catalunya.
La participació del 77,46% mostra que és un tema que inquieta i interessa a la ciutadania. Aquells que s’apropiaven la majoria silenciosa i ens feien creure que amb un augment de participació l’independentisme no assoliria la majoria absoluta, s’equivocaven. La gent ha parlat i ara ja podem dir amb certesa que 1.943.287 vots (47,86%) eren independentistes, davant de 1.583.129 (39.08%) que defensaven no ho eren. Els vots de Catalunya Sí Que Es Pot no podem situar-los ni en una banda ni en l’altre perquè defensaven el dret a decidir però no concretaven una posició clara davant la independència. Els resultats doncs, són una gran victòria en participació perquè ha estat la més alta en unes eleccions al Parlament de Catalunya, en vots perquè prop de dos milions de persones han votat favorablement a la independència -més que en les eleccions del 2012 al Parlament de Catalunya i en la consulta del 9N- i, finalment, també en escons perquè mai en la història havíem tingut una majoria clarament independentista al Parlament de Catalunya i mai havíem pogut tenir un govern explícitament independentista com ho serà el proper.
La candidatura de Junts Pel Sí ha estat clau per trencar el debat de partits i centrar el debat en la independència. Mai fins ara havíem tingut tantes declaracions de polítics espanyols com fins ara. La campanya de l’estat espanyol no s’ha basat en arguments sinó en un joc brut constant amb mentides, amencaes, pressions dels diferents sectors, manipulacions de les traduccions de textos oficials de la Comissió Europea, interpretacions interessades de polítics d’altres estats i dificultats en el vot per correu i, especialment, en el vot estranger. Malgrat tot, el resultat del 27S ens ha donat la majoria independentista al Parlament de Catalunya amb un mandat democràtic clar. Ara, trenquem l’etapa autonòmica i iniciem la de la construcció de la República Catalana! No en tingueu cap dubte!
Les candidatures independentistes de Junts Pel Sí i la CUP sumen 72 escons vers els 52 unionistes de C’s, PSOE i PP. És curiós observar com els dos grans partits espanyols no han estat capaços de liderar el bloc de l’unionisme i C’s s’ha convertit en el gran partit de l’oposició, el vot útil pels del no a la independència. Per altra banda, l’efecte Podemos a Catalunya ha quedat enterrat totalment perquè la seva coalició ha obtingut menys vots que els que ja tenia Iniciativa; la fórmula Colau ha caducat molt ràpid i desinfla l’efecte Podemos a les eleccions espanyoles. Entorn a Unió que no ha aconseguit obtenir representació evidencia que estem en uns nous temps on el doble discurs de “la puta i la Ramoneta” s’ha acabat. Tenim una composició del Parlament de Catalunya molt diferent a la que estàvem acostumats. Sigui com sigui, el món ha vist la nostra voluntat expressada a les urnes i els resultats ens empenyen a començar a construir la República Catalana.
La candidatura independentista de Junts Pel Sí ha guanyat a totes les comarques i a la majoria de municipis de tot Catalunya. Ha estat la candidatura amb més vots de la història de Catalunya. Ara tenim una majoria parlamentària per començar el procés constituent i iniciar converses per formar un govern de concentració nacional que prepari des d’ara mateix les estructures d’estat. Com ha dit l’ANC, ara “cal construir totes aquelles estructures d’estat que necessitem per avançar en la nostra sobirania i aconseguir les millores socials i la regeneració democràtica que la societat catalana volem i mereixem”. Mai fins ara ho havíem tingut tan a prop, haurem de ser dignes d’aquest moment i continuar ferms en aquest camí que no té marxa enrere!
La nova República Catalana ja es pot albirar al fons de l’horitzó. Deixem que s’atansi i comencem junts a construir-la!
