Categories
Museus VNG

La reforma del far, la recuperació d’un atractiu per a la ciutat

La notícia de la recuperació del projecte de reforma del far de Vilanova i la Geltrú és una bona notícia per a la ciutat, no tan sols per a la dotació d’un museu dedicat al mar sinó per recuperar un espai a l’aire lliure privilegiat. Fins ara, el Museu del Mar ha estat portat pel col·lectiu dels amics d’aquest que al llarg de molts anys ha anat reivindicant l’adequació de l’espai per a l’exposició de la seva col·lecció. Alhora, l’espai del far és un espai amb una gran singularitat i amb un gran llegat històric per a la ciutat.

És cert que al nostre país hi ha molts museus dedicats al mar i no podem aspirar a ser el Museu més important en aquesta temàtica però, també és cert que Vilanova i la Geltrú sempre ha estat lligada al mar i el mar constitueix una part molt important de la seva singularitat: els íbers, el comerç dels indians, la vila marinera… La ciutat té molts visitants per la seva proximitat al mar, les seves platges i el seu port.

El port de Vilanova i la Geltrú és un dels cinc primers ports més importants de Catalunya i és aquí on cal buscar una sinèrgia d’atracció turística. Els visitants del port i la llotja cal que puguin visitar també un museu dedicat al mar i cal que hi hagi un espai on es puguin oferir activitats entorn a aquest element tan característic de la ciutat.

Un museu ha d’oferir història i continguts. La col·lecció del museu del Mar juntament amb la col·lecció privada Roig Toqués esdevé un gran llegat patrimonial ple d’història i contingut que cal donar a conèixer i reivindicar com a part de la ciutat. Alhora, el far com a edifici que allotja la col·lecció ja esdevé un contingut en si mateix digne de visitar i quedar-ne embadalit.

Amb tot, la creació d’equipament culturals cal que vagi acompanyada sempre d’un pla de viabilitat econòmica i és per això necessari l’estudi acurat de l’indret per poder-lo dotar d’espais d’exposició adequats, d’espais de lleure per als visitants (venda d’objectes, rehabilitació dels jardins, bar) i d’espais polivalents per a l’atenció del públic visitant. La reforma del far com a recuperació del projecte del Museu del Mar és una bona notícia i pot esdevenir un gran atractiu per a la ciutat però cal realitzar-lo seguint unes directrius de museografia actual, de viabilitat econòmica i de coordinació amb la resta d’equipaments i atractius relacionats amb el mar existents a la ciutat.

Categories
Cultura VNG

Viu-la (la festa major)

Any rere any arriba el període de l’estiu i amb ell la diversitat de festes majors arreu de Catalunya i dels Països Catalans. Hom pot preguntar-se el sentit d’aquestes i el per què encara a dia d’avui continuem celebrant-les sense qüestionar-nos-ho. I és que no podem concebre a hores d’ara un 5 d’agost sense fer festa a la nostra ciutat. La festa major forma part del nostre viure en comunitat i del nostre gaudir amb la gent que ens envolta.

La festa no deixa de ser el llegat de la vila-nova d’ahir, la gent que vivia del mar i del camp i que patia per les seves collites. No podem negar que la base de la nostra festa és la renovació d’uns vots a la patrona de la ciutat, és de base catòlica, però és també el sentit de viure-la i divertir-se en comunitat el que l’ha fet perdurar fins als nostres dies. L’home i la dona que treballen també tenen ganes de riure, de dansar i de passar-s’ho bé; per això cada poble té els seus balls i els seus entremesos propis que la identifiquen davant la resta. I és que la festa és la nostra manera de fer festa, forma part de la nostra identitat, de la nostra manera de ser i de la nostra manera de viure. Trobem aquí el sentit de la seva continuïtat, la manera d’entendre-la, la manera que tenim de fer festa. El poble que fa festa és un poble que és viu, és un poble que no només treballa i dorm sinó que integra la diversió en la seva quotidianitat.

No podem doncs, concebre la festa sense la gent que l’organitza, la gent que hi participa i la gent que la gaudeix. I és precisament el protagonisme d’aquesta gent el que permet identificar-nos amb aquesta festa i preservar-la al llarg dels anys. La festa, la nostra manera de fer festa, esdevé un element d’identitat de gran rellevància que cal preservar, difondre i impulsar, esdevé un element turístic i de promoció de la ciutat indiscutible, esdevé un element de gaudi, cohesió i convivència ciutadana i és que, per sobre de tot, és una festa. Visquem doncs la festa i continuem preservant-la com a signe de ciutat viva i reflex de la nostra identitat i del nostre sentit de comunitat.

Article publicat al Diari de Vilanova en l’edició del divendres 29 de juliol de 2011.

Categories
Cultura VNG

La cançó de les terres llemosines

Avui, sent el dia mundial de la poesia, el vull dedicar a un poeta molt arrelat a la ciutat de Vilanova i la Geltrú i de transcendència nacional, Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901). Avui dia se’l coneix com a fundador del Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de la capital del Garraf, un projecte de biblioteca i de museu que apostava per la cultura, la recerca i la formació de la gent en una vila-nova agrícola i aïllada del món. El projecte de biblioteca-museu pretenia ser un projecte d’abast nacional, pretenia ser el museu nacional de Catalunya i d’aquí que seguís els grans trets característics dels museus nacionals europeus del moment com el Louvre, el Pergamon o el British Museum. Víctor Balaguer, no només fou poeta, sinó també polític i un gran pensador. Un gran pensador que apostava clarament pel progrés per poder crear un país fort des de tots els àmbits. En el vessant de la poesia i la literatura catalana es destaca perquè fou un dels impulsors del moviment de la Renaixença, tant necessari per la nostra llengua i pel nostre país aturat culturalment, i recuperador dels Jocs Florals. Molt sovint Víctor Balaguer firmava els seus poemes com a Lo Trobador de Montserrat així se’l coneix encara avui dia. La cançó de les terres llemosines és una clara evocació de sentiment de pàtria tot agermanant la pàtria catalana amb l’occitana, unes terres llemosines que encara avui dia resten infravalorades pels estats dels que formen part i continuen lluitant per fer valer tot allò que les defineix com a nació. Què més oportú doncs, de dedicar en el dia d’avui aquest espai a Víctor Balaguer i a les terres llemosines. Bona lectura!

Terres llemosines, terres llemosines,
cort de gentilesa, paradís del món,
plenes d’harmonia, de llum i bellesa,
que hermoses, que hermoses, que hermoses que sou!
Sobre la mar blava, la vela llatina;
sobre un cel sens núvols, riuades de sol;
per boscos i prades, los aucells a pobles;
tot un món de viles, tot un mar de flors;
la verda olivera, la palma afriacana,
los arbres balsàmics de les pomes d’or.
Terres llemosines, terres del meu cor!

Terres llemosines, terres llemosines,
la Marca amorosa dels gais trobadors,
on creiexn i viuen en pau i companyia
los arbres dels tròpics i les neus del Nord.
Una mar que escampa rodols de plata
per sobre una arena de palletes d’or;
uns aires que embauen, uns amors que cremen;
l’encens en l’esfera, l’incendi en lo cor;
una pàtria tota til·liant de glòria,
una terra tota llampegant d’amor.
Terres llemosines, terres del meu cor!

Terres llemosines, terres llemosines,
enceses i ardents en llum i color,
on canta, a tota hora, l’aucell en les hortes,
on canta, a tota hora, l’amor dins dels cors;
sou, en la llegenda, rossinyol de glòria,
sou, en l’epopeia, pavelló d’honor,
teniu les més nobles històries de gesta,
teniu les pus belles menines del món;
per terme, les ones de la mar llatina,
per fita, les serres del Pirèn boirós.
Terres llemosines, terres del meu cor!

Terres llemosines, terres llemosines,
romàntiques terres de pretz i llausor,
empori la joia, viles de paratge,
que hermoses, que hermoses, que hermoses que sou!

Víctor Balaguer, Lo Trobador de Montserrat.