Categories
Poesia

Bon Nadal 2013

Reis Mags Jordi Medina Alsina 2013La felicitació de Nadal d’enguany té com a protagonistes els tres reis d’Orient, aquells qui ofereixen els tresors més valuosos a l’Infant Jesús. En són tres que venen d’Orient però que representen els tres grans continents del planeta: Europa (el rei Melcior), Àsia (el rei Gaspar) i Àfrica (el rei Baltasar). Evidentment no hi ha rei per Amèrica perquè encara no teníem constància de que existís tot aquell immens planeta.

Els tres reis representen doncs, que tota la humanitat va a adorar el Messies Salvador que acaba de néixer en la senzillesa més pura, en una establia. Però la cosa no acaba aquí, aquests tres personatges que representen els diferents pobles del planeta porten tres regals: l’encens, regal per a un déu, l’or, regal per a un rei, i la mirra, regal per un home. En un simple relat resumim tota la fe cristiana: Jesús és home, rei i Déu a la mateixa vegada i el seu missatge no va tan sols per al Poble d’Israel com fins al moment sinó adreçat a tota la humanitat. Sens dubte, molta simbologia que massa sovint ens passa desapercebuda.

És evident que parlar de reis al segle XXI és una mica surrealista, tot i que encara en molts estats trobem aquestes figures monàrquiques que, fent gairebé res, viuen com reis. La reflexió de la felicitació però, no és política, és la base per pensar en quins són els millors regals per avui, de què ompliríem nosaltres aquests tres cofres per oferir-los als que tenim al voltant… Que el poema de continuació ens faci a tots més propers i que sapiguem valorar més allò que tenim, les riqueses del viure.

Molt bon Nadal a tots!

Des de petits sempre hem sentit a dir

que els savis les millors paraules podien pronunciar

que els mags els millors somnis podien realitzar

i que els reis els millors regals podien oferir.

Però la quotidianitat ens encega i ens cal un sol instant

per adonar-nos que les millors paraules són les més simples

que el millor regal és el temps, per deixar de ser ximples

i dedicar-nos a fer feliços els que tenim al voltant.

No es tracta de reptes econòmics ni de grans inversions

sinó de tenir una bona gestió de la vida com a projecte

per saber planificar i jerarquitzar les nostres accions.

De tres savis, reis i mags aquest va ser el gran repte

oferir tres cofres de temps, estima i ganes d’emocions

per viure plenament i donar-te a tu aquesta recepta.

J. Medina Alsina

Categories
Poesia

Somnis del que volies

Gall del PenedèsSomnis del que volies,

realitat del que ets,

quants designis desfets

en un dia a dia de follies.

 

Què sent el gall al despertar?

Què sents tu insensible atrafagat,

presoner i esclau de l’ansietat,

des del corral que et vas crear?

 

És el gall qui a cada hora

t’observa amb gran neguit

com lluites amb despit

per poder sortir a fora.

 

No és un gran geni arrugant

però, es pregunta encuriosit

com pot ser que algú erudit

s’acabi a si mateix empresonant.

Categories
Poesia

Mentre en la nit estelada

IMAG1260Avui m’agradaria canviar un xic l’estil del meu blog i deleitar-vos amb un toc del jo més íntim, amb un poema. Té una estructura de sonet i l’acompanyo amb una imatge de les platges de Sant Salvador del Vendrell. Sóc conscient que el poema fa referència a la nit i la imatge és del dia però, no altera el sentit dels versos. Us deixo doncs, immersos en la lectura i espero que en gaudiu igual o més del que jo he fet composant-la.

Mentre en la nit estelada

sobresurt la lluna radiant

la mar fosca es va calmant

i dibuixa una veta il·luminada.

Quin goig poder admirar-la!

-ens confessa la brisa encisada-

i tu, capficada i angoixada,

ni et dignes a observar-la.

– Desperta noia, desperta!

-crida la brisa amb neguit-

i bufant, l’aixeca i l’empenta.

– Què fas amb tan delit

sense adonar-te de l’alerta

i vivint sense sentit?

Categories
Poesia

Bon Nadal!

Davant la llar de foc
abans la gent s’hi reunia
per combatre el fred d’hivern
que a les masies hi havia.

No era res de l’altre món
sinó aquella llenya encesa
qui grans i petits acollia
durant llargues hores d’entesa.

On és ara aquella flama
que deixava l’infant embadalit
mentre grans rondalles sentia
i oblidava tot neguit?

Qui és ara aquella escalfor
i aquella dansa insaciable
que a tots units acollia
i esdevenia irrenunciable?

Que el foc del Nadal
ens faci ser el gran tió
que amb amor tothom acull
i aporta arreu l’escalfor.

Categories
Catalunya Poesia

Oh, dolça Catalunya…

“Oh, dolça Catalunya, pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya d’enyorança es mor”

Hi ha tantes cançons patriòtiques que estant a l’estranger ens commouen i reflecteixen allò que sentim no només per la nostra terra sinó també per la nostra gent. Cançons que ens fan plantejar el sentit del nostre viure a l’estranger quan el nostre cor resta a Catalunya.

Viure… per viure es pot viure arreu però per viure amb sentit cal trobar-se envoltat d’allò que t’ompla. El país, sí, és una de les coses que t’ompla. El país, sí, és una de les coses que dóna sentit al viure tot lluitant pel seu reconeixement, la protecció de la seva cultura i identitat, l’impuls de la seva llengua. I és que Catalunya no només són els paratges del Pirineu, les platges de la Costa Brava, les vinyes del Penedès, el modernisme de la ciutat de Barcelona, el delta de l’Ebre o la vila-nova i la Geltrú. Parlar d’un país és parlar més enllà del que els nostre ulls poden conèixer.

Sentir-se malalt i acomiadar-se amb sofriment com la cançó de l’Emigrant no és més que copsar tot allò que un país implica, comporta i connota; tot allò que Catalunya significa pels catalans i catalanes i tot allò pel que encara a hores d’ara hem de seguir lluitant per ser reconeguts i no menyspreats de forma rutinària com en l’actualitat.

Catalans, no deixem morir d’enyor el que sentim sinó sentim-nos-en orgullosos per seguir lluitant amb dignitat!

J. Medina Alsina