Categories
Museus Penedès

El twitter dels museus del Penedès

Com bé es coneix, el twitter és una de les eines més usades i exteses de les TIC i les xarxes socials. Els museus i els equipaments patrimonials no han de quedar-se al marge de tots aquests nous recursos de difusió ni abandonar els tradicionals. Cal aprofitar tota eina existent que ajudi a informar, comunicar i difondre la col·lecció i l’activitat del dia a dia dels museus.

En el cas del Penedès veiem que els museus utilitzen el twitter de diferents maneres. En primer lloc trobem els museus que tenen un compte propi com és el cas del Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca (@vinseum i @TavernaVinseum), el Museu del Ferrocarril del Catalunya (@mferrocarrilcat), el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (@mvictorbalaguer), el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova (@museucanpapiol), el Museu Molí Paperer de Capellades (@mmp_capellades) i la Ciutadella Ibèrica de Catafell (@visitcalafell).

Imatge

Per altra banda trobem el cas dels Museus de Sitges (@museusdesitges) que dins d’un mateix compte aglutina els museus públics d’aquest municipi: el Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic Can Llopis. Tots ells formen part del Consorci del Patrimoni de Sitges format per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de la vila.

En els altres casos, els museus estan inclosos dins d’altres comptes de twitter relacionats amb el turisme o amb la cultura del municipi. Trobem per exemple el cas del Patronat de Turisme del Vendrell (@turismevendrell) que difon la informació sobre els museus de la capital del Baix Penedès i el cas del Patronat de Turisme de Subirats (@TSubirats) que difon, entre altres, les notícies i les activitats del Museu de l’Esperanto del nucli de Sant Pau d’Ordal. En el cas dels twitters dels museus inclosos en el departament/regidoria de cultura del municipi trobem Sant Sadurní d’Anoia (@culturassadurni) i Igualada amb l’Institut Municipal de Cultura (@culturaigualada).

Per últim trobem institucions patrimonials que s’inclouen dins el compte de l’administració pública que la gestiona, com és el cas del Centre d’Interpretació del Romanticisme de Vilanova i la Geltrú gestionat pel Consell Comarcal del Garraf (@CCGarraf) o la seu del Museu d’Arqueologia d’Olèrdola (@macarqueologia). En tots els municipis cal afegir la important tasca dels comptes dels diferents ajuntaments en la difusió de l’activitat dels museus. Ells, juntament amb la resta d’actualitat i agenda del municipi, tenen també un paper clau en la difusió del dia a dia dels museus i equipaments patrimonials que acullen.

Imatge

És imprescindible que els museus utilitzin el twitter per establir una xarxa de difusió de les seves activitats i augmentar la seva presència en les xarxes socials. La interacció dels museus amb la resta d’institucions, entitats, associacions i persones individuals interessades en el món cultural i patrimonial és necessària per construir aquesta idiosincràcia dins les xarxes socials.

Totes les maneres exposades en què els museus són presents en el twitter són importants però, cal reivindicar la necessitat d’apostar per un compte propi de cada museu en els municipis grans. Tenir un compte propi és necessari per reivindicar la personalitat de l’equipament i és necessari per intentar que el propi museu sigui un nexe d’unió de les activitats culturals del municipi. Els museus, a través del twitter han d’apostar pel lideratge del món cultural i patrimonial que els envolta. No és gens fàcil, és cert, però és un gran repte per no quedar oblidats ni arraconats.

 

Categories
Museus Penedès

Una visita al reobert Museu del Vi de Vilafranca del Penedès

El cap de setmana del 6 i 7 d’octubre es van celebrar unes jornades de portes obertes al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, altrament dit Vinseum. Durant dos anys i mig el Palau Reial ha estat tancat per obres de rehabilitació i l’exposició permanent del museu va ser traslladada de manera provisional en unes altres estances. Ara, el Palau Reial torna a ser el principal espai expositiu del museu i acull la centralitat de totes les seves activitats i serveis.

El Palau Reial de Vilafranca del Penedès, datat del 1209, era una de les residències que disposaven els comtes i els reis de la Corona d’Aragó quan es desplaçaven pel seu territori comtal. Avui, exposa la història de la vinya i el vi com a llegat cultural del territori penedesenc. Una exposició de contingut presentada amb una museografia moderna que utilitza audiovisuals, rètols, vitrines, imatges, escenografies, elements patrimonials, diorames, etc. per donar a conèixer el llegat de la cultura del vi.

La mostra del contingut i de la seva col·lecció es presenta totalment com a fruit del paisatge que ens envolta. El visitant pot reconèixer i sentir-se identificat amb molts dels paisatges de vinyes que s’hi mostren i, alhora l’edifici té unes finestres que permeten veure la plaça medieval amb la façana de la basílica de Santa Maria, un diàleg doncs amb l’entorn històric de Vilafranca del Penedès: el Palau Reial, la Basílica i la terra de vinyes treballada.

El Museu del Vi disposa d’una gran col·lecció basada en fòssils, restes arqueològiques, fauna, eines del camp, art, ceràmica, música, vidre, etc. Una extensa col·lecció que es presenta de forma agradable, amena, didàctica i atractiva a través de les diferents sales del museu. L’alternança d’explicació a través de diferents recursos permet viure i comprendre l’evolució del vi en la història i l’elaboració d’aquest producte tan arrelat al Penedès.

Al ser un edifici reformat permet adequar totalment el museu a les necessitats dels diferents públics. Un dels aspectes a destacar és l’accessibilitat del museu pel que fa a l’aspecte de mobilitat, on no hi ha barreres arquitectòniques i el visitant disposa de seients en les diferents sales d’audiovisuals per, si ho necessita, reposar. L’equipament també disposa d’un auditori amb un aforament de més de 150 persones per fer diferents actes i una gran varietat de productes de comercialització a la venda.

La coberta del pati interior del palau reial és també un aspecte a tenir en compte a l’hora de rebre i atendre millor les visites de grups sense estar pendents del temps meteorològic. La visita comença en aquest pati i s’enlaira fins a dalt de tot de l’edifici per anar baixant fins acabar a la planta baixa. El recorregut expositiu és clar i des de la recepció s’orienta el públic en tota la seva estada al museu. L’audioguia de la visita també és un element que amplia el contingut que s’exposa i permet una visita més personalitzada.

Per últim, un Museu del Vi no es podria concebre sense un tast de vi. Aquest és l’element final de la visita que es duu a terme a la taverna del museu on el visitant pot gaudir d’un tast de vi inclòs en la mateixa entrada del museu. A la botiga del museu també es poden adquirir productes relacionats amb el vi i diverses varietats de vi. La visita és doncs, una manera de conèixer el món del vi i de veure tot el que aquest suposa i ha suposat des de l’Antiguitat fins al nostres dies. El Vinseum doncs, esdevé un referent nacional en tots els aspectes.

El Museu es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 19 hores i els diumenges i festius de 10 a 14 hores. Es troba al Palau Reial de la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès. Més informació al web del Vinseum.

Categories
Cultura Museus Penedès

El Mercat del préssec d’Ordal i el Museu de l’Esperanto

Durant els caps de setmana dels mesos de juny, juliol i setembre pel matí el nucli de Sant Pau d’Ordal, dins del terme municipal de Subirats, ha estat duent a terme el ja tradicional Mercat del Préssec d’Ordal, una bona excusa per passejar per un poble tranquil envoltat de vinyes, comprar una o vàries caixes de préssec d’Ordal al mercat, apreciar la qualitat d’aquest producte autòcton i quedar-se a dinar en un dels restaurants del municipi. En definitiva, el Mercat del Préssec d’Ordal és una bna excusa per fer enoturisme al Penedès.

El nucli de Sant Pau d’Ordal, alhora, allotja el Museu de l’Esperanto de Subirats, l’anomenat MES, que fa visites guiades cada dissabte i diumenge a les 13 hores. És una bona opció per omplir la visita al Mercat del Préssec d’Ordal d’una forma més cultural. En la visita podrem endinsar-nos en la col·lecció originària del farmacèutic Lluís Hernández Izal (1917-2002) que va inaugurar el Museu l’any 1968. El Museu acull una de les col·leccions d’Esperanto més extenses del món i la més important de tota la Península Ibèrica.

L’esperanto neix de la necessitat de comunicació entre els diferents pobles del món des d’una perspectiva igualitària i en un ambient fraternal. És per això que agrupa construccions gramaticals de diversos idiomes allunyant-se seguint uns estructura lògica i planificada que en facilita el seu aprenentatge. Aquesta fase originària de pont de cultures universal en un ambient fraternal també implica un certs valors adoptats pels esperantistes que podrem descobrir en la nostra visita al Museu d’Esperanto de Subirats.

Per acabar el matí, res millor que quedar-se a dinar en un dels restaurants del municipi de Subirats on podrem trobar una de les millors ofertes gastronòmiques del Penedès. I si no n’hem tingut prou amb la visita al Mercat del Préssec d’Ordal i el Museu d’Esperanmto de Subirats, podem arrodonir el dia omplint la tarda tot pujant al Castell de Subirats. Des d’allí podrem albirar un dels paisatges més bonics del Penedès: les vinyes amb les muntanyes de Montserrat al fons. Des del castell també podrem entendre l’origen del Penedès com a territori de frontera entre els comtats catalans i els territoris musulmans. I amb això haurem acabat el dia amb ganes de saber-ne més sobre l’Esperanto, els productes autòctons penedesencs i l’origen i la història d’una terra tan singular com és el Penedès.

Categories
Exposicions Penedès

L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat

Fins al 25 de novembre d’enguany es pot visitar l’exposició “L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat” a l’Edifici Miramar de Sitges. Una exposició temporal que mostra les obres més importants del Museu Cau Ferrat de Sitges ja que aquest, de moment, resta tancat per obres de rehabilitació estructural de l’edifici que l’allotja.

Com és sabut, el Cau Ferrat va ser la residència temporal de l’artista Santiago Rusiñol i avui dia és museu secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. S’hi reuneix una important col·lecció d’art immergida en un ambient de trobada i d’intercanvi entre amics, artistes i intel·lectuals de l’època.

L’exposició actual està dividida en diversos àmbits que mostren la faceta més personal de Santiago Rusiñol, la faceta de col·leccionista, la faceta d’artista i la col·lecció d’art modern pròpia del Cau Ferrat. És una espurna del que fou el Temple del Modernisme, reflex del moviment artístic que vetllà per la recuperació de l’art català i de la modernització del país.

La mostra actual aposta també d’una forma clara per la modernització de l’exposició apostant per les aplicacions mòbils a través dels codis QR. És així com el visitant pot admirar l’obra i alhora ampliar els continguts de les peces i de la col·lecció del museu. L’exposició és també el desig implícit del Consorci del Patrimoni de Sitges de no deixar la vila de Sitges sense el seu, tan identitari, Cau Ferrat.

I és que Santiago Rusiñol se’l considera un dels artistes més representatius del Modernisme i va impregnar en el Cau Ferrat la seva concepció d’artista modern. El museu, la casa de Rusiñol, se l’anomenava el Temple del Modernisme per les seves Festes d’Art on, entre amics, unien les diverses vessants de l’art: la música, la pintura, la poesa, el teatre, la dansa, la literatura… Que la rehabilitació del Cau Ferrat doncs, pugui continuar embadalint-nos amb aquesta essència artística tan característica.

Imatge