Penedès

Centenari de l’estrena teatral de L’Auca del Senyor Esteve

Enguany es celebra el centenari de l’estrena de l’obra teatral de “L’Auca del Senyor Esteve” escrita per Santiago Rusiñol. Escrita l’any 1907 no va ser estrenada al teatre fins el 1917 amb un èxit inesperat, ja que es van sobrepassar la cinquantena de representacions al Teatre Victòria de Barcelona. L’obra és el reflex de la vida i els costums de poble de principis del segle XX. Davant d’aquesta efemèride, s’estan organitzant diferents activitats i, entre altres, els Museus de Sitges preveuen presentar una reedició en facsímil de L’Auca del Senyor Esteve, que tenen permanentment exposada al Museu del Cau Ferrat, amb els dibuixos de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar. Els dibuixos de Casas en l’Auca del Senyor Esteve imiten l’estil de la rajola catalana pròpia del segle XVIII però amb el context del segle XIX; serà un acte doncs, que també s’incorporarà dins dels actes de l’Any Ramon Casas que encara continuarà celebrant-se durant el 2017.

La vegueria del Penedès: origen, evolució i debat obert

Aquest mes de febrer el Parlament de Catalunya ha aprovat, finalment, incloure el Penedès en l’organització territorial d’àmbit nacional creant així la vegueria del Penedès. Aquesta ha estat una reivindicació històrica provinent de la societat civil i promogudes per, entre altres, l’Institut d’Estudis Penedesencs i la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Diversos van ser els ajuntament que van anar aprovant la moció a favor de la vegueria del Penedès i, finalment, des de l’aprovació de l’àmbit territorial del Penedès els municipis de la comarca de l’Anoia s’han hagut de manifestar a favor o en contra d’incorporar-se a la vuitena vegueria. La vegueria del Penedès doncs, engloba les comarques del Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia (a excepció dels municipis que formen l’Alta Segarra) i ajuda a configurar el mapa d’organització supramunicipal de la República Catalana.

Els Museus del Penedès s’incorporen a les xarxes socials

Abans que el Parlament de Catalunya acabi aprovant la vegueria del Penedès, els museus del Penedès ja s’han incorporat a les xarxes socials per difondre conjuntament les seves activitats i la seva actualitat. No és la primera vegada que es duu a terme una activitat conjunta entre diferents museus del Penedès; la primera fou promoguda per l’Acadèmia Tasta Vins amb l’exposició “Un Penedès de museus” i posteriorment, amb el lideratge de l’Institut d’Estudis Penedesencs, es va desenvolupar la taula “museus i patrimoni al Penedès” dins del Llibre Blanc de la Cultura al Penedès. Resultat d’aquesta taula l’any passat va sorgir la primera nit blanca dels museus del Penedès i la ruta Ramon Casas pels Museus del Penedès dins la commemoració nacional de l’Any Ramon Casas. L’èxit del treball conjunt i la necessitat de promoure’s i difondre’s conjuntament ha portat el fet que els Museus del Penedès s’incorporin a les xarxes socials. Podeu seguir-los a facebook i twitter.

Inaugurada l’exposició “Ramon Casas. La modernitat anhelada”

Amb motiu de la commemoració del 150è aniversari de Ramon Casas, el Museu de Maricel de Sitges acull l’exposició central d’aquesta efemèride nacional. Sota el títol “Ramon Casas, la modernitat anhelada” l’exposició vol situar l’artista, que ha esdevingut un emblema de la pintura catalana contemporània, en el seu context per tal d’entendre millor la seva obra. En l’exposició es mostra una selecció de 178 obres que, amb la presència d’obra d’altres artistes, va destapant tendències i sinèrgies del seu temps i, alhora, l’efervescència de la fotografia evidencia també la influència d’aquesta en l’obra de Casas. L’exposició doncs, és una bona oportunitat per descobrir l’obra i les influències del seu temps d’una de les icones artístiques més emblemàtiques del nostre país.

Joaquim Molas i el món de les avantguardes catalanes

Després d’un any de la mort de Joaquim Molas i Batllori i que aquest hagués deixat en llegat la seva biblioteca i arxiu personal a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, aquesta institució ha volgut fer un homenatge al mestre Joaquim Molas amb l’exposició “Atles Molas. Ordre i disjuncions en les avantguardes”. Una exposició que mostra el món de les avantguardes catalanes i l’originalitat del treball de Joaquim Molas en l’elaboració d’una relectura d’obres que abarquen des de Joan Salvat-Papasseit fins a Josep Vicenç Foix o Joan Brossa. Una mirada a la literatura del segle XX basant-se en una anàlisi de l’aportació del mestre, crític i historiador de literatura catalana, reivindicant així l’obra de Joaquim Molas. I és que l’estudi de les avantguardes catalanes passa inevitablement pel mestre Molas i les seves aportacions en el món acadèmic, en la descoberta, l’anàlisi i la relectura de les obres literàries del segle XX.

Navigate