Categories
Catalunya Cultura VNG

L’aventura de llegir com a objecte d’estudi de Joaquim Molas

Aquesta setmana hem sabut la notícia de la mort de l’historiador, investigador i crític literari Joaquim Molas; la mort d’un incansable estudiós i rigurós investigador que barrejava passió, inquietud i voluntat per fonamentar la construcció nacional des de la posada en valor de la llengua i la literatura catalana. La seva recerca ha estat un referent clau en la recuperació del patrimoni literari català i en l’aposta per una nova renaixença catalana en la segona meitat del segle XX. La seva tasca ha contribuït a fer possible que la cultura en llengua catalana continués viva durant el període del franquisme. Entre altres, va coordinar i dirigir el “Diccionari de literatura catalana” (1965), cinc volums de la “Història de la Literatura Catalana” (1986) o l’Antologia poètica de Víctor Balaguer (2002) amb un pròleg extraordinari.

Categories
Catalunya Política

És l’hora d’assumir compromisos i tenir clars els objectius

Permeteu-me que l’article d’avui no es centri en el món de la cultura i el patrimoni sinó que sigui una reflexió més personal sobre el moment que ens toca viure. Ja fa molt de temps que es parla de la independència de Catalunya però, mai fins ara l’havíem tingut tan a tocar. Les últimes manifestacions, la via catalana i la V han estat uns reclams clars, majoritaris, pacífics i democràtics indiscutibles. La voluntat és clara i no ens podem arronsar ni fer enrere és l’hora d’assumir compromisos i tenir clars els objectius.

Categories
Catalunya Política

L’economia catalana és viable en un estat independent?

La voluntat de la majoria dels catalans àmpliament mostrada en diverses manifestacions multitudinàries, amb la via catalana del 2013, amb la V del 2014 i amb el 9N és evident que suscita dubtes sobre la viabilitat o no d’una Catalunya independent. Fins al moment Catalunya ha anat demanant més autogovern i en les últimes dècades ha anat ampliant les seves competències. La cessió de competències però, no ha anat acompanyada d’una cessió equivalent en matèria fiscal per poder desenvolupar-les i això ha provocat un endeutament progressiu de la Generalitat. Un endeutament que es pot traduir en dèficit d’infraestructures i en dèficit fiscal.

Si partim del PIB, a dia d’avui Catalunya esdevingués un estat independent seria la dotzena economia de la UE, just per sota d’Alemanya, França i el Regne Unit i per sobre d’Itèlia, Espanya, Portugal o la República Txeca. PErò, a què es deu que tinguem una economia tant forta? Doncs els nostres potencials econòmics són: la tradició i la diversificació industrial, l’excel·lència científica i la recerca, la fortalesa exportadora, el turisme i la capacitat d’extreure inversió estrangera.

Categories
Catalunya Cultura Museus

“Només mitjançant la comprensió de la nostra història podem construir un futur millor”

Una de les visites a museus que he fet durant aquest estiu ha estat al Bible Land Museum de Jerusalem. Un museu fruit d’una col·lecció particular de Batya i Elie Borowsky que van dedicar les seves vides a l’estudi de la història de l’Orient Mitjà en les diferents èpoques i períodes bíblics i que queda ben reflectit en la col·lecció d’aquest museu.

Tot i que la museografia és millorable perquè segueix un model clàssic de vitrines i cartells sense una mostra atractiva i diversa dels objectes, la importància del museu recau en la seva col·lecció i el llegat dels seus fundadors. Entre aquest llegat, una de les cites que donen l’entrada al museu és del Dr. Elie Borowsky i diu així “El futur de la humanitat té les seves arrels en el passat… només a través de la comprensió de la nostra història podrem construir un futur millor”.

Dr Elie Borowsky Bible Lands Museum Jerusalem IsraelA banda de la preservació i documentació dels objectes, precisament una de les grans tasques de qualsevol museu és aquesta, donar a conèixer i difondre la col·lecció. Quelcom que també podríem anomenar el paper educatiu dels museus perquè és a través de les exposicions i dels mateixos museus com es transmeten uns continguts a la societat.

Com diu el mateix Borowsky la comprensió de la nostra pròpia història ens farà créixer com a persones per no caure en els errors del passat i construir un millor futur. Hem avançat com a societat quan hem partit dels coneixements adquirits pels que ens han precedit; quan no ho hem fet perquè hem volgut destruir tot allò propi de civilitzacions anterior ha estat un gran retrocés. L’Edat Mitjana a casa nostra n’és un gran exemple, quan vem passar de construir unes cases amb sistema de calefaccions i clavegueram àmpliament estudiat pels romans a construir barraques.

Però la construcció d’un futur millor partint de la història no només cal aplicar-lo com a societat sinó també com a país. El llegat de les generacions que ens han precedit són lliçons apreses de les quals ha de partir la nostra contribució en la redacció de la història del nostre país. Els museus hi tenen molt a dir, són un paper actiu en qualsevol contribució de millora del futur com a societat i com a poble.

Bible lands museum Jerusalem Israel

Categories
Catalunya Museus VNG

Construint el futur museu nacional

L’actualitat política del moment ens obliga a anar pensant en el model de país que volem construir i en l’endemà del dia en què proclamarem definitivament la República Catalana. Tots els països del món tenen uns referents nacionals ens els diferents àmbits i no és una exempció l’àmbit de la cultura ni dels museus. De ben segur que si anomenem diferents països ens ve a la ment un referent museístic; podem posar el cas de França amb el Lovre, d’Anglaterra amb el British o d’Alemanya amb el Pergamon. És cert que en tots aquests casos els museus habiten a la capital de l’estat i responen a un model de museu d’exaltació del que foren grans imperis però, les tendències museístiques del moment ens allunyen d’aquests models i ens obren un gran ventall de possibilitats.
img_63251075_1

Catalunya potser no destaca per haver estat un gran imperi colonitzador però, sí per la seva gran riquesa i producció cultural i artística. El museu referent de la República Catalana doncs, caldria que remarqués precisament això que tant ens caracteritza i no tant que seguís el model dels grans museus europeus. L’il·lustre Víctor Balaguer va voler dotar la ciutat de Vilanova i la Geltrú d’una biblioteca i d’un museu que fos un referent nacional català i, en la seva època, el sr. Eduard Toda ja va definir la institució com el Museu Nacional de Catalunya. Els diferents plans museístics catalans divideixen els museus nacionals per especialitat sense poder explicar interdisciplinarment el que som gràcies, en part, per la nostra producció cultural i artística.

Som el que som gràcies a la Renaixença, gràcies a un seguit de personatges que van apostar per la producció artística i cultural en llengua catalana i no van permetre l’oblit d’un poble i d’una cultura malgrat la derrota del 1714. Víctor Balaguer va ser un dels impulsors dels Jocs Florals i va ser un dels difusors de la història de Catalunya. El moviment de la Renaixença marcà les bases del posterior catalanisme polític i va permetre l’efervescència de la producció artística i cultural del nostre país. Catalunya havia d’obrir-se a Europa i al món, Víctor Balaguer tenia molt clar quina frase havia de persistir a la façana principal de la seva institució: Surge et Ambula. Potser encara no hem sabut posar en pràctica el sentit del llegat balaguerià que tenim a la nostra ciutat… Víctor Balaguer buscava el salt d’una vila rural a una ciutat rica i culta, Víctor Balaguer pretenia construir un referent nacional a Vilanova i la Geltrú.

Hem de saber trobar aquest espai nacional que tant ens defineix: el segle XIX amb tota l’efervescència cultural -i no només artística- del moment. No som ni tenim un museu especialitzat en una disciplina concreta, som el museu reflex d’un moment de reafirmació nacional, de bulliment cultural i de desenvolupament social i econòmic del país. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és la proposta cultural de projecció nacional catalana més idònia per reflectir d’on venim i el perquè som on som. És per això que és necessari apostar fermament per aquesta dimensió nacional de la nostra institució per esdevenir un referent museístic nacional en la futura República Catalana. Per fer-ho, cal ser presents, entre altres, en les diferents propostes culturals que es desenvolupen al nostre país i una bona oportunitat la tenim l’any vinent amb els actes de la commemoració dels 300 anys de la derrota catalana davant les tropes borbòniques.

La interdisciplinarietat del fons baleguerià ens dóna l’oportunitat de ser presents i copartíceps de moltes iniciatives artístiques i culturals d’àmbit nacional que no poden ser reduïdes a un sol museu -encara que aquest tingui la categoria de nacional-. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer va néixer per situar-se al mapa i projectar la cultura i la nació catalana arreu. Tenim el deure doncs, de vetllar i de fer visible l’aposta nacional de la institució per continuar sent un referent cultural i anar construint el futur museu nacional de Catalunya. Ara és l’hora, Surge et Ambula!

Categories
Catalunya Poesia

Oh, dolça Catalunya…

“Oh, dolça Catalunya, pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya d’enyorança es mor”

Hi ha tantes cançons patriòtiques que estant a l’estranger ens commouen i reflecteixen allò que sentim no només per la nostra terra sinó també per la nostra gent. Cançons que ens fan plantejar el sentit del nostre viure a l’estranger quan el nostre cor resta a Catalunya.

Viure… per viure es pot viure arreu però per viure amb sentit cal trobar-se envoltat d’allò que t’ompla. El país, sí, és una de les coses que t’ompla. El país, sí, és una de les coses que dóna sentit al viure tot lluitant pel seu reconeixement, la protecció de la seva cultura i identitat, l’impuls de la seva llengua. I és que Catalunya no només són els paratges del Pirineu, les platges de la Costa Brava, les vinyes del Penedès, el modernisme de la ciutat de Barcelona, el delta de l’Ebre o la vila-nova i la Geltrú. Parlar d’un país és parlar més enllà del que els nostre ulls poden conèixer.

Sentir-se malalt i acomiadar-se amb sofriment com la cançó de l’Emigrant no és més que copsar tot allò que un país implica, comporta i connota; tot allò que Catalunya significa pels catalans i catalanes i tot allò pel que encara a hores d’ara hem de seguir lluitant per ser reconeguts i no menyspreats de forma rutinària com en l’actualitat.

Catalans, no deixem morir d’enyor el que sentim sinó sentim-nos-en orgullosos per seguir lluitant amb dignitat!

J. Medina Alsina

Categories
Catalunya Política

La necessitat actual d’una República Catalana

Tal dia com avui, el 14 d’abril de 1931, Francesc Macià i Llussà, després de guanyar triomfalment les eleccions municipals amb Esquerra Republicana de Catalunya, proclamà la República Catalana des del balcó de l’actual Palau de la Generalitat. No fou una proclamació de trencaments, ruptures i conflictes sinó de defensa del país en concòrdia amb la resta de pobles d’Espanya i d’arreu.

Massa sovint la Proclamació de la República Catalana és vista amb ulls d’extremismes, utopies i irrellevàncies. La història però, ens demostra la necessitat d’aquesta República pròpia per la defensa del nostre país, la protecció de la nostra llengua i la preservació de la nostra cultura i identitat. Catalunya, encara avui dia, necessita tenir veu pròpia i en llengua catalana. L’estat espanyol és només l’Espanya dels espanyols. La idea del federalisme i la pluralitat nacional i lingüística només és entesa i arrelada a Catalunya. Han passat gairebé 80 anys des del discurs de Macià i encara a hores d’ara constantment hem de justificar la nostra identitat i la nostra diferència a la resta d’Espanya. Encara a hores d’ara hem de sentir crítiques quan el Parlament aprova lleis en defensa de la llengua catalana. Encara a hores d’ara hem d’estar esperant una sentència d’un Tribunal Constitucional ineficient i surrealista. Encara a hores d’ara hem de parlar en llengua castellana a les Corts de l’estat que teòricament és la Cambra de representació dels pobles i dels territoris d’Espanya.

Seguir parlant de la defensa de la nostra identitat nacional, llengua i cultura catalana, seguir parlant de la petició i la defensa d’una verdadera democràcia on el Poble pugui decidir què vol per el seu país, seguir parlar d’una solidaritat amb els altres pobles d’Espanya i d’Europa és parlar de la necessitat actual d’una proclamació d’una República Catalana independent dins de la Unió Europea. El discurs i l’ideal de Macià cal actualitzar-lo als nostres dies i fer-lo esdevenir un discurs d’interpretació dels anhels, sentiments i necessitats del Poble de Catalunya. Ja no ens cal proclamar una República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques inexistent sinó dins de la Unió Europea amb consonància amb la resta de pobles d’Espanya però també d’Europa.

El Poble de Catalunya, amb la celebració de referèndums, amb la retallada de la seva voluntat redactada en l’Estatut del 30 de setembre i amb la necessitat de protegir, defensar i preservar la seva llengua, cultura i identitat demana la proclamació d’aquesta República Catalana defensada pel president Macià. La història ens demostra la ineficàcia i les retallades constants dins d’Espanya i la necessitat d’una independència que ens faci ser dignes del nostre país, de la nostra llengua i de la nostra identitat. “Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.”

J. Medina Alsina