Jordi Medina Alsina

5 Posts Back Home

La cultura com a pilar d’una societat més rica, justa, cohesionada i pròspera

Aquesta setmana vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de l’actual conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, titulada “Catalunya culta: escenaris de futur”. En ella, el conseller va fer un repàs de l’estat de la cultura en l’actualitat, de l’impacte de la crisi, de les necessitats actuals i de les perspectives de futur en consonància amb les polítiques que s’havien anat prenent des de la conselleria.

Primer de tot va posar sobre la taula que, malgrat l’impacte i la davallada de la producció cultural a Catalunya degut a la crisi econòmica, Catalunya té una aportació cultural del 5.89% del seu PIB, quan la mitjana europea és del 4.5%. Per tant, és evident que Catalunya té una gran capacitat de producció cultural. Però, quan parlem de producció cultural, no només parlem de l’aportació al PIB català sinó del que suposa l’activitat cultural en el conjunt del món. A Catalunya som el 0.1% de la població mundial però representem l’1% en valor de producció cultural mundial, el que es tradueix en què tenim un alt índex d’exportació del producte cultural que generem.

El patrimoni com a discurs per explicar el municipi

No tots els pobles i ciutats disposen del mateix patrimoni perquè cada municipi té la seva història, el seu llegat i les seves particularitats. El patrimoni ens ajuda a explicar la història, els orígens i l’evolució de les nostres viles però, és necessari construir un relat coherent, cohesionat i entenedor. Per això ens és imprescindible saber quins són els elements patrimonials potencials i que més ens ajuden a explicar el nostre municipi.

Sovint ens trobem amb municipis que tenen un batibull de patrimoni impressionant: diferents museus o centres d’interpretació, unes restes arqueològiques dels íbers, unes ruïnes romanes, una ermita romànica, una col·lecció privada d’un col·leccionista, uns edificis modernistes, uns d’altres indians, la casa nadiua d’un personatge il·lustre, etc. Cada conjunt patrimonial es pot explicar sol però, no té sentit explicar el patrimoni com a elements aïllats l’un de l’altre. El patrimoni és el resultat d’un passat, d’un present i influirà en un futur. Els diferents elements patrimonials d’un municipi s’han d’explicar de manera conjunta, connectada i adquirint un relat històric i que ens ajudi a explicar el municipi des dels seus orígens fins a l’actualitat.

El Carnaval de Vilanova: una festa de la gent i per a la gent

S’ha escrit molt sobre la festa de Carnaval i més sobre el Carnaval de Vilanova com un dels més importants i característics del país, no pretenc doncs ampliar ressenyes històriques o reflexionar sobre el seu origen sinó sobre la seva actualitat. En uns moments on el pa de cada dia són les restriccions econòmiques és d’admirar que esdeveniments com aquest seguixin amb tanta efervescència i vitalitat com ho fa el Carnaval de Vilanova.

És cert que hi ha hagut canvis, sobretot el fet que enguany el sermó del Carnestoltes hagi estat abans de l’Arrivo i no al revés com havíem fet fins ara, però els canvis ens serveixen per adaptar-nos als nous temps i a les noves demandes i necessitats. Ens serveixen per remodelar allò que no acaba de funcionar i reafirmar i potenciar allò que funciona. Precisament són els canvis el que ens demostren que la festa és més viva que mai.

El web patrimonivng.cat com a finestra del llegat cultural de Vilanova i la Geltrú

En l’era de la informació i la comunicació on tenim a l’abast la majoria de contingut i conceptes mitjançant internet, massa sovint ens trobem amb una saturació d’informació, amb informació dispersa i fins i tot amb informació que no sabem ben bé si és certa o no. Es fa necessari doncs, crear portals amb garantia d’informació verídica i que aglutinin informació especialitzada. En el cas del patrimoni a Vilanova i la Geltrú, no tenia cap sentit que hi hagués un portal pel Museu Víctor Balaguer, un altre pel Museu Romàntic Can Papiol i un altre pel Museu del Ferrocaril de Catalunya sense que hi hagués un lloc web específic que aglutinés tots aquests portals existents i s’ampliés amb la resta d’elements patrimonials que no tenen un lloc web específic.

El Museu del Disseny de Barcelona ja és una realitat

Fins a finals de mes de gener el Disseny Hub, Museu del Disseny de Barcelona ha celebrat una exitosa jornada de portes obertes on la gent ha pogut veure com havia quedat la distribució de les diverses col·leccions que integra aquest museu en el nou equipament. Es tracta de la unió de les col·leccions del Museu d’Arts Decoratives, del Museu de Ceràmica, del Museu del Tèxtil i la Indumentària i del Museu d’Arts Gràfiques. Per tant, el museu mostra objectes de tota mena: ceràmica, vidre, mobiliari, electrodomèstics, rellotges, carruatges, ventalls, tapissos, arquetes, vestits, automòbils, rètols, bosses, caixes de productes i un llarg etcètera.

I és que en la nostra quotidianitat estem envoltats d’objectes, els objectes determinen la nostra vida i els objectes són el reflex del nostre viure. Els objectes però no són immolables sinó que van canviant de format adaptant-se a les diverses èpoques. Hi ha objectes que desapareixen perquè esdevenen poc útils, hi ha objectes que apareixen del no res i n’hi ha que perduren amb el temps sofrint els canvis de modes, de gustos i de practicitat. És això el disseny, allò que ens fa atractiva alguna cosa per la seva bellesa i alhora per la seva utilitat. Com diuen al museu “el disseny del producte és un dels nostres grans patrimonis culturals.

Navigate