27
jul.
2017

Els viatges en carro per Catalunya d’un escriptor i un instagramer

Rusiñol i Casas, per Catalunya en carro” dóna nom a l’exposició que fins el 14 de gener es podrà veure al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. La mostra amb més d’una trentena d’obres de diferent tipologia dóna a conèixer els viatges que els artistes Santiago Rusiñol i Ramon Casas dugueren a terme en carro des del 1889 al 1892. Es tracta d’un viatge d’aprenentatge, sense pressa on els dos artistes es complementen mútuament en l’escriptura de Rusiñol, els dibuixos instantanis de Casas i la pintura d’ambdós.

La primera pregunta que ens suggereix l’exposició és per què en carro? Doncs, precisament aquí està una de les essències per entendre els viatges d’aquests dos artistes. El carro és qui marca el ritme lent que els permet gaudir del paisatge i parar-se allà on vulguin. Viatgen per aprendre, per viure l’art en directe i experimentar-lo, per deixar-se endur pel moment. I així comença l’exposició, amb la presentació dels tres protagonistes dels viatges: en Santiago Rusiñol, en Ramon Casas i en Maxs. Precisament aquest últim, en Maxs, és qui més té a veure en la lentitud del viatge ja que es tracta del cavall que els han deixat per passejar, un cavall vell que ja no és útil per a les feines del camp.

Pels dos artistes el viatge és la descoberta artística en un clima de llibertat. El resum de la seva experiència el trobem en els dos llibres “Anant pel món” (1895) i “Mis hierros viiejos” (1900). Aquests viatges en carro són, per a Casas i Rusiñol, uns anys amb una intensitat artística extraordinària. L’exposició mostra la correlació literària entre els articles de Santiago Rusiñol, els dibuixos de Ramon Casas i els quadres de tots dos perquè mentre un escriu, l’altre fa del que avui anomenaríem instagramer, captar el moment amb el seu traç per acompanyar els articles que es publicaven a La Vanguardia.

La mostra és el correlat de l’experiència vital i els llenguatges artístics que l’acompanyen. L’exposició té un diàleg conceptual i artístic on mostra el què significava el viatge pels artistes abans de dur-lo a terme, el que es crea durant els viatges i el que surt després dels viatges. En l’últim àmbit, per tant, ja es parla de París on els dos artistes canvien els seus estils i acaben d’enfortir la seva maduresa artística per acabar esdevenint els referents tal i com avui els coneixem.

Al llarg de la mostra, els artistes s’interessen per la Catalunya rural tal i com és i hi trobem obres com el quadre “Mainada de pagès” de Santiago Rusiñol que és propietat del Museu de Montserrat i que és la imatge que acompanya aquestes ratlles. Us animo doncs, a descobrir aquests viatges en carro i l’aprenentatge que aquests viatgen suposaren per Casas i Rusiñol.

Jordi Medina Alsina

Deixa un comentari