25
maig
2017

Medalla de la ciutat a Pere Tàpias

Aquest dissabte 27 de maig a les 7 del vespre a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú farem l’entrega de la medalla de la ciutat a títol pòstum al gran conegut Pere Tàpias, aquell timoner que obrí camins dins la mar amb bones dosis d’humor, bon ritme musical i bon estil pel viure. La seva popularitat com a cantautor, gastrònom i locutor de ràdio no el fan ser algú que passa desapercebut sinó algú estimat per a molts que només en veure’l pel carrer ja ens despertava un somriure al rostre mentre ens venia al cap alguna de les seves cançons més conegudes. Un gran defensor de la bona música, el bon humor, la bona cuina, la bona gent i la seva ciutat: Vilanova i la Geltrú.

Potser pel que més se’l coneix és per ser un trencador de l’estil musical de l’època i navegar a contracorrent amb timó ferm i convençut davant la seriositat i formalitat dels artistes de la Nova Cançó. El seu estil humorístic, engrescador i sarcàstic el feren obrir camí dins la mar amb un estil totalment propi i encisador; un estil per ser tocat en aquell pati bonic mentre la gent a l’escoltar-lo no podia deixar d’anar movent-se discretament al ritme de la cançó; un estil per ser escoltat detingudament i aprendre a viure amb la ironia de les seves lletres; i un estil que inconscientment injectava en l’oient somriures i ganes de gaudi malgrat possibles males èpoques per les quals hom podia estar passant.

I a qui no li agradava estar a casa i sentir-lo per la ràdio? La seva trajectòria com a locutor de ràdio no és gens menyspreable amb els més de vint anys, per exemple, del programa Tàpias variades a Catalunya Ràdio. Li agradava el contacte amb la gent, parlar per a la gent, fer gresca amb la gent i, en definitiva, moure’s amb i per a la gent. Aquest era el rumb del seu timó dins la mar on tots els camins són possibles. El moviment de les onades no el feia deixar d’anar en bicicleta i aturar-se a saludar un i altre en el seu recorregut. Potser per això, va ser un defensor de la ciutadania ben proper, estimat i reconegut a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Precisament d’aquesta ciutat mai volgué allunyar-se’n i, per molt que anés obrint camins dins la mar, mai deixà de veure el far de Vilanova i la Geltrú i aquelles vint palmeres esquilades que brandaven al vent i aquelles quantes atzavares rostides amb pols i sol del Passeig del Carme. Era un incansable ambaixador de ciutat arreu on anava i un apassionat de la bona gastronomia. Amb set llibres de cuina publicats -que alguns d’ells molts de nosaltres els tenim a les nostres estanteries- promovia la bona cuina i el plaer pel bon menjar a taula amb receptes ben diverses. Però el xató, evidentment, fou un dels seus plats favorits i més reivindicats.

Per molt que no es vegin, els camins pel mar que va obrir continuen vius encara ara i ens permeten navegar amb somriures escoltant un dels seus programes de ràdio, aturar-se i gaudir d’un moment íntim llegint els seus poemes, seure a taula i degustar la bona cuina, donar un toc d’humor i ritme als nostre viures tot cantant les seves cançons i, sobretot, passejar i estar orgullosos d’aquesta ciutat tant esplèndida i del seu pati bonic que no deixa de ser reflex de l’essència de Pere Tàpias. Gràcies, Joan, per haver estat aquell timoner convençut que ha obert camins dins la mar.

 

Jordi Medina Alsina

Imatge: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Deixa un comentari