23
febr.
2017

Centenari de l’estrena teatral de L’Auca del Senyor Esteve

Enguany es celebra el centenari de l’estrena de l’obra teatral de “L’Auca del Senyor Esteve” escrita per Santiago Rusiñol. Escrita l’any 1907 no va ser estrenada al teatre fins el 1917 amb un èxit inesperat, ja que es van sobrepassar la cinquantena de representacions al Teatre Victòria de Barcelona. L’obra és el reflex de la vida i els costums de poble de principis del segle XX. Davant d’aquesta efemèride, s’estan organitzant diferents activitats i, entre altres, els Museus de Sitges preveuen presentar una reedició en facsímil de L’Auca del Senyor Esteve, que tenen permanentment exposada al Museu del Cau Ferrat, amb els dibuixos de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar. Els dibuixos de Casas en l’Auca del Senyor Esteve imiten l’estil de la rajola catalana pròpia del segle XVIII però amb el context del segle XIX; serà un acte doncs, que també s’incorporarà dins dels actes de l’Any Ramon Casas que encara continuarà celebrant-se durant el 2017.

L’Auca del Senyor Esteve es tracta d’una obra d’art que pretén crear emocions en l’espectador. El mateix Santiago Rusiñol ja deia que el teatre havia de fer riure o de fer plorar que no podia deixar-te indiferents perquè la gent que va a teatre no hi va per avorrir-se. L’obra presenta la biografia del senyor Esteve, membre de la burgesia barcelonina i propietari d’una fàbrica tèxtil, que té un nét que vol ser artista. Aquí es crear el gran dilema, dedicar-se a l’art vol dir renunciar a portar la fàbrica i els negocis familiars que tant han costat d’aixecar i conservar. El relat de l’obra mostra l’educació d’aquell aleshores, la vida de carrer, les tradicions i festes, les muralles i la fortalesa de la ciutadell de Barcelona, etc. L’auca del Senyor Esteve no deixa de ser una autobiografia del propi Rusiñol.

El senyor Esteve representa la classe burgesa benestant mentre que en Ramonet representa l’artista modernista. Mitjançant la confrontació ideològica d’aquests dos personatges, Santiago Rusiñol exposa la relació de l’artista amb la societat burgesa del moment. Si bé és cert que el Senyor Esteve es mor d’un disgust i que en Ramonet tenia uns ideals oposats, també és cert que el Modernisme a Catalunya -tal i com el coneixem a dia d’avui- no s’hagués pogut desenvolupar sense el desenvolupament econòmic propiciat per la burgesia catalana. El lligam doncs, és inequívoc i l’Auca del Senyor Esteve és la fotografia d’aquella societat del moment que evolucionava en l’art però també en l’economia, la indústria, la cultura i la projecció nacional del nostre país.

Jordi Medina Alsina

 

Save

Save

Save

Deixa un comentari