L’article d’aquesta setmana arriba tard, en sóc conscient però, volia escriure’l després d’haver assistit al concert dels 30 anys de l’Orquestra de Cambra del Garraf -actualment anomenada Camerata Eduard Toldrà– de Vilanova i la Geltrú. I és que, diuen que als trenta la joventut ja és finita i comença la vida adulta, el període on la gent ja sap què vol i ja té un bagatge. Doncs això, diumenge passat la Camerata Eduard Toldrà va demostrar davant de tot el públic assistent de l’auditori vilanoví que exerceix un alt nivell d’interpretació i de virtuosisme musical. Per a la ciutat és un orgull poder donar cobertura al projecte per posar Vilanova i la Geltrú als nivells d’excel·lència artístca i cultural com els que va tenir a finals del segle XIX i principis del XX.
La Camerata Eduard Toldrà s’estrenava l’any 1985 -llavors anomenada Orquestra de Cambra del Garraf-, sota la direcció de Joan Lluís Moraleda, després que l’any anterior es presentés el projecte a l’alcalde de la ciutat d’aleshores i el recolzés. Moraleda va posar les bases de la jove orquestra que ha anat professionalitzant-se fins a esdevenir un referent i la millor orquestra de cambra del Penedès. Entre altres ha tocat al Festival de Música de Torroella de Montgrí i ha interpretat obres com el Rèquiem de Gabriel Fauré o l’òpera Dido&Aeneas de Henry Purcell amb el cor Isquione. En aquesta ocasió però, van interpretar els Arranjaments per a piano i orquestra de corda de Joaquim Serra i Corominas i la Serenata a l’Ateneu per a orquestra de corda i la Mascarada vilanovina per a orquestra de corda i tenora de Joan Lluís Moraleda. Un repertori molt ben encertat per als 30 anys de la camerata.
Les dues peces del concert partien d’obres de gran singularitat catalana conegudes pel públic, entre elles les Danses de Vilanova, la Moixeranga o la Santa Espina. El concert volia doncs posar de manifest la música catalana des dels seus orígens fins a la seva actualitat, fent vàlua també de les altres peces d’autors catalans contemporanis que ja han tocat en altres ocasions. El repertori esdevingué un reconeixement a la música catalana actual amb les peces de Joaquim Serra i de Joan Lluís Moraleda i un retorn a l’essència dels artistes noucentistes. Aquells artistes que, com el mateix Eduard Toldrà, furgaren els orígens de la música catalana per dotar-la de valor i mostrar-la al món com a cultura nacional catalana. Un gran concert doncs, que posà l’essència del mateix compositor vilanoví, Eduard Toldrà, en els sons d’una orquestra que ha assolit un alt nivell de prestigi musical i que mereix dur el seu nom. Que per molts anys continuï així!
